Si hi hagués alguna errada o alguna cosa que no hi estiguéssiu d'acord, envieu-me un mail o deixeu un missatge al GUESTBOOK i és que només vaig poder veure la pel·lícula una vegada. Potser la meva ment ha distorsionat alguna cosa.

Sunshine, segons el meu parer, és una pel·lícula molt interessant, ja que ens dóna un punt de vista de la història diferent al que estem acostumats. D'alguna manera es trenca la visió etnocèntrica amb la qual concebem la història del segle XX.

Però el motiu principal del film no són els esdeveniments històrics (inclou imperis, feixisme, 2 guerres mundials, stalinisme i, sobretot, antisemitisme), Sunshine és la història personal d'una família hongaresa d'origen jueu, els Sonnenschein. És curiós veure com la vida privada de la gent és influïda per la història i els esdeveniments polítics. El seu director i alhora guionista, István Szavo, ho té molt clar: "Vaig escriure aquesta història ensenyant com els diferents règims posen pressió a la individualitat. Tots els règims prometen la felicitat, però fan coses horribles en nom d'aquesta. L'autoritat utilitza la gent i quan no la necessita més, la llença o la destrueix. Aquesta grandiosa experiència és només l'experiència del sXX". Per tant, el film no va de la nació, sinó de la família i com la seva vida es veu afectda pels diversos moviments d'Europa.

Heus aquí un altre rol intens i poderós de Ralph Fiennes. He dit un? Perdoneu, volia dir tres. L'elegant actor britànic interpreta tres generacions de la família Sonnenschein: Ignatz (jutge de l'imperi austrohongarès), Adam (medallista olímpic, víctima de l'holocaust) i Ivan (activiata polític i comunista).

Tal com va dir la revista Cinemania: "Per a Ralph Fiennes és un tour de force. Sense transformacions de maquillatge, interpreta tres personatges diferents. Els seus recursos, ¡quina expressió corporal i quin domini vocal més fantàstics!, aconsegueixen l'impossible". Després d'aquestes sàvies paraules, les meves sobren. Només vull afegir un tòpic que he anat repetint des de Wuthering Heights: la mirada.

Cada personatge té una mirada diferent, cosa que fa que al film no pensis que és un actor fent tres papers, sinó que són tres persones diferents. A la mirada podem trobar, entre molts sentiments, tendresa i ambició (Ignatz), seguretat i arrogància (Adam), honestedat i conflicte interior (Ivan)... esplèndit! El director va dir de l'actuació de Ralph Fiennes: "Li donaria 3 Oscar, un per cada rol". Aquests és dels meus. No obstant això, continua sense agradar a Hollywood.

"Ralph va ser la nostra primera opció", el director, István Szabó, és molt intel·ligent, "perquè la primera cosa era trobar un ésser humà, no un actor. Un home que pogués expressar com n'és de fràgil l'ésser humà. Ralph té una cara humana, no la cara d'una estrella. Això és talent!". Mai més ben dit senyor Szabó. I és que només veure'l interpretant Ivanov en un teatre londinenc, ja es va quedar convençut que seria l'ideal.

Ralph Fiennes també va quedar meravellat pel guió, tant que va demanar que l'esperessin, ja que primer havia de rodar Onegin: "Quan Szabó em va començar a descriure en detall la naturalesa d'aquests tres homes i què conduia la seva vida, la seva vida interior, la manera com parlava em va emocionar". I, és clar, Szabó es va esperar. Digue-li tonto.

"El que em va agradar més és el món hongarès jueu al canvi de segle i bona part del sXX, perquè era un món aliè per a mi. Vaig haver d'estudiar el fons amb detall, sobretot l'última part, el període comunista. Vaig bombardejar a István amb preguntes! He tingut una educació molt pobra en aquest tema". A més a més del rerefons, també li va impressionar el contingut, el fet que es tractés d'un film "sobre el desig de voler ser acceptat, de voler ser part del grup, de tenir por a aixecar-se i dir: 'Sóc diferent i estic orgullós de ser-ho i això és el que sóc'. És precisament aquest el tema: de la idea de ser realment un mateix".

La pel·lícula, tal com la defineix Ralph Fiennes, "és molt humana sense arribar a ser sentimental" i barreja moments de tendresa (quan Valery fotografia Ignatz al pati,

quines mirades! quina tendresa!) i escenes de gran duresa, com quan maten Adam al camp de concentració. En un clima molt fred, pengen lligat de les mans a un Adam despullat, i amb una mànega el comencen a mullar. A causa del fred, l'aigua es va congelant i va creant capes de gel cada vegada més gruixudes i Adam va morint lentament. L'escena és de gran crueltat, però alhora de gran bellesa.

"Quan vaig llegir l'escena, vaig pensar que era l'altra cara de la moneda". Ralph Fiennes passa de ser un nazi que dispara als jueus des del balcó a ser un jueu víctima dels camps de concentració. "És molt sinistre! He rodat el amteix tema, però estant en els dos costats. Potser és el destí!". Aquestes escenes són difícils de rodar. "No pots analitzar les situacions: només les pots recrear amb la màxima integritat possible i deixar que la gent reaccioni".

La pel·lícula dura 3 hores. El guió original tenia 600 pàgines. "Potser hi ha gent que la trobarà llarga i hi haurà altra gent que serà absorvida pel film. És com llegir un llibre llarg: has d'estar preparat per donar-li aquell temps". La veritat és que no es fa pesada, ja que són com tres històries d'una hora amb una connexió: Valery (Rosemary Harris). Ella és la més forta de la família i la que sobreviu a tot, sense perdre mai la seva integritat. És un personatge meravellós.

Per Sunshine, Ralph Fiennes va guanyar el premi European Film Actor. S'especulava que seria un candidat per als Globus d'or i per als Oscar, però rien de rien. Un crític va dir que l'actor britànic potser era massa shakespirià per a Hollywood. No ho sé, però el que és veritat és que no els agrada massa. Tant se val. Ells s'ho perden.

Com veu Ralph Fiennes els tres personatges?