Sens dubte, estem davant una de les meves debilitats, el meu personatge preferit interpretat per Ralph Fiennes, el que, definitivament, em va fer admirar aquest gran actor: ni més ni menys que el GRAN LENNY NERO

És un home d'uns trenta anys, cabells llargs i despentinats, una mica llardosets (tot s'ha de dir). És un expolicia que el van expulsar del cos per manejar amb mercaderia il·legal: unes màquines que produeixen viatges mentals i et porten a viure i sentir situacions com si tu fossis el protagonista. Ara, es dedica a traficar amb aquest instrument il·legal, com si fos un venedor a domicili. La seva ambigüitat moral i la seva complexitat són molt atraients.

Té, però, un àngel de la guarda, un guardespatlles particular, una amiga fidel que el salva en tots els embolics on Lenny es fica: és la Mace; una dona molt forta psicològicament i físicament (tot al contrari que el nostre antiheroi) que intenta per tots els mitjans possibles treure Lenny del pou emocional on està endinsat.

Lenny Nero aparenta molta seguretat en ell mateix, però aquesta s'esvaeix quan aprofundim una mica en la seva personalitat o quan el mirem directament als ulls. Lenny viu ancorat en el passat, un passat no massa llunyà, però que ell reviu cada nit 'endollant-se' l'aparell amb el qual ell mateix trafica. Amb ell, s'evadeix de la realitat per evitar enfrontar-se amb quelcom massa dur per ell: que la seva exnòvia, Faith, l'ha abandonat. Està realment obsessionat amb ella, convençut que la situació és temporal i que finalment tornarà amb ell. No vol admetre una realitat que en un principi és molt evident (que ja no l'estima). Al llarg de la pel·lícula t'adones que no és ben bé així i que Faith sent encara alguna cosa. Però això no amaga el gran patetisme de Lenny i el seu aire de perdedor. La tristesa que desprenen els seus ulls és impressionant i té, en la seva màxima expressió, quan Lenny veu cantar Faith al Retinal Fetish.

"Quan vaig llegir el guió d'Strange days, el personatge de Lenny em va atraure molt. Mai no m'hauria pensat que m'escollissin a mi per al paper, perquè Lenny és típicament americà. M'encanta que Lenny sigui un ésser moralment corromput, però alhora ell pensa, que es pot redimir. Al llarg del film, fa un viatge intens que l'engrandeix com a persona. Tots els matisos em van fascinar des del principi. Kathryn em va deixar llibertat absoluta per explorar el personatge"

"És un personatge molt curiós, ja que és un altre d'aquests éssers turmentats per un amor que no pot oblidar, i quina millor manera que fugir d'aquesta realitat que mirar per aquestes ulleres virtuals que et permeten veure una vida molt diferent. Per a mi va ser un autèntic desafiament interpretar aquest personatge de Los Angeles en un thriller futurista i apocalíptic"

Per fer aquest personatge Ralph Fiennes es va haver de treure aquest accent tan britànic que el caracteritza. Per cert, vaig llegir en una revista (crec que es deia F/X) la crítica d'aquesta pel·lícula i posava que "el càsting es navegante y dubitativo". Algú sap el que vol dir? Si algú ho entén, que m'enviï un e-mail, please.

Sabent que la pel·lícula no va tenir molt d'èxit exclama resignat: "Em va agradar tant el guió i el personatge que espero algun dia que algú valori la cinta". Es nota que no ens coneixes a la Txen i a mi, Ralph.
 

FRASE DEL MIL·LENNY

Angela Bassett dixit:

"Quan Ralph Fiennes em va fer aquell petó (el del final de la pel·lícula, és que n'hi ha un altre?), em van fallar els genolls"

 

 

.

BONUS